Vam anar al metge.
Volem aprendre a menjar i de pas, és clar, deixar de semblar dues mandonguilles de bar de carretera.
Toca cuidar-se, company. Ja no podem viure de café i galetes ni apurar les ampolles com qui apura la vida. Tot això queda lluny (junt amb els monstres i les deutes draconianes)
Ara anem al dietista i ens pesa i ens escolta. I riu. I ens diu que és senzill, que sortim a caminar, que no mengem dolços, però que no ens privem de viure.
Mira, en Ferran ens cau bé. Et mira als ulls. No s'amaga. És ben trempat aquest xicot.
I hem fet cas.
Menys ahir.
Però ahir venien a dinar dues amigues maravelloses. I vam fer menú d'estrelles.
D'aperitiu boquerons en vinagre i all i julivert i tallarines (sí, aquelles petitones) pasades per la paella amb pebre.
De plat rap amb gambes i ceps però amb una salsa exquisida (amb picada catalana i tot) i pa d'all.
De postres coulant i natilla d'ou.
I tot cassolà.
I es que està molt bé aprimar-se i estar esbelt i guapu, però també està bé cuinar per la gent que estimes, i cuinar bé. Sense coses precuinades. I menjant amb calma. Tranquilament.
L'equilibri és el que compte.
I en això estem.
Aprenent.
No creus?
