Es que ve l'IVA, aquell invent d'un llest, segons el qual cobrem uns diners que no podem tocar però que hem de guardar en el "Chancho" i llavors, als tres mesets, apa-li, trenquem el "Chancho" i li passem altre vegada al govern.
La cosa no seria tan estupida si a més, el fet de guardar-lis aquests diners no signifiquès també haver de guardar papers i comprovants per veure si, amb aquesta feina que fem gratuita de guardadors de porquets de diners podiem quedar-nos algun dineró i de pas pagar-li menys al senyor que, amb gràcia i salero, fa els numeros i ho presenta.En definitiva, una tocada de collons.
Perquè a la fi, ni pots treure res i acabes tornant aquests diners i afegint els que et costa el gestor de la cosa.
I sobretot, la tarda que et passes mirant per tot arreu les tres putes factures de maig que per màgia divina han desaparegut de la pileta de facturetes diminutes que guardes per si de cas.
Un diumenge esgarrinçat i de malhumor.
No m'agraden els temes administratius.
No els entenc.
Casún.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada