I avui ha estat bo. Flonjo, diria jo. Per fi tot el neguit d'aquest darrer mes s'ha enfilat dalt d'un avió i ha marxat a Berlín. Ara ja no es pot fer res. Si ho vam fer bé, estarà bé. Només ens queda demanar que els que els hi ha tocat marxar portin amb dignitat aquest monstre entre els braços i no morin en l'intent de donar-li el darrer biberó.Dit això, els que estem aquí, hem fet "corrillo y vuelta al ruedo".
Què vol dir això?
Res.
Però no sabeu com senta de bé una xerradeta amb la Laia, unes rises amb la Mariona o uns consells amb la Carol. Sense deixar de treballar, clar. Que els creatius fins i tot quan dormim no parem de currar.
Però avui...
Què coi, avui ha estat flonjo i prou.
Quasi bé farcidet de crema pastissera amb un toc de sucre glaç.
Un dilluns per a sucar en el cafè amb llet.
Crec.
Depèn de la magdalena, eh! Algunes enganyen a base de bé.
ResponEliminaMira, ara recordo una que vaig intentar menjar-me l'altre dia. La vaig trobar a la cuina, així per casualitat. Feina una cara... i un oloreta...
Quina sort que vingués el meu germà a corre cuite per dir-me que no me la mengés, que era de marihuana :P
Homeeeeeeee.... Jo en vaig fer el dissabte amb nenes (no de nenes, sinó ajudada per nenes) petites i ens van quedar d'allò més bé. Sense herbes, eh? Tot de rebosteria.
ResponElimina