dimecres, 13 de maig del 2009

Vols dir que anem bé per anar a Sants?

Hi ha dies en els que no acabes de veure-ho clar.
La feina, dic.
Perquè una part important de la meva feina consisteix en fer un concepte. D'un producte que vol un event o una presentació o un fulletó. Tant se val. Del tot al mínim. En llenguatge persona, atractiu, motivador...
Però de cop... el concepte es dilueix. I no sabeu el que costa arribar al concepte. Llegeixes, estudies, penses, penses, penses, tornes a llegir, tornes a pensar, visualitzes al client, a un altre client, penses, penses, fas un pipí, tornes a pensar, navegues, busques, estudies i al final, tens un concepte.
Potser no és una maravella, però què cony! Tampoc els productes són la bomba, que diguem.
Llavors entren més persones.
Que si un pensa que no és prou monu, que si l'altre vol més coses, que si el de més enllà resulta que no enten alguna paraula i apa-li, mercat lliure per la teva feina.
Si sobrevius, entra el departament d'art. Alguns cops tens bona relació amb el director d'art i junts feu una feina bona. Comprèn el concepte i tu comprens l'art. D'altres, no hi ha manera. L'art vol primar sobre tota la feina generada i acaba sent un "quiero y no puedo" absurd.
És frustrant.
És profundament avorrit.
És molt trist.
Avui és així.
Un rèquiem constant per una idea que cada dia està més lluny.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada