Aquí una peque, aquí uns amics

Ahir la peque ens va donar un ensurt.
La peque és aquesta cosa preciosa i despentinada que corre a casa.
És diu, com no podia ser d'una altre manera,
Chewie (pronunciat Chui)
La Chui és una poca vergonya que havia de fer de companya d'en Solo i mai es van acabar d'entendre. S'estimaven? No ho sé. Ell li va ensenyar a udolar amb el cap alçat i ella... ella no.
Tot i així, ahir la Chui ens va espantar. Va començar a esternudar amb el morro torçat.
Sí, ja ho sé. Una cosa al nas.
Ah, si ets tant llest, vina i viu-lo tu.
Perquè quan la veus tant angoixada i espantada... no se, tu. Penses coses lletges. I això no porta enlloc, que ja ho se. Però és així.
Ara està millor. En Ricard l'ha portat a cal Josep que es el nostre veterinari i ja està solucionat.
En Josep és un veterinari excel·lent. Fa que les coses semblin més senzilles i més normals.
De totes maneres, volia presentar-vos a la peque, la gossa més carinyosa del món i part de l'estranger.
I fins aquí: amor de madre.