I és que els dilluns són de malfiar.
Quan et penses que ja tens una mica millor la vida, algú s'encarrega de recordar-te que "quien no corre vuela y bajo el culo te pongo un tren" o una cosa similar i que tampoc és entenible.
Però fa mal.
Així que no et queda més remei que anar a buscar allò que ja coneixes i que queda tancat entre les parets de la cuina. I tot buscant per la nevera acabes confeccionant, a quatre mans, una simfonia d'aromes i colors dignes del millor xef.
Que si una mica d'escalivada, que si un tanto de tonyina, que si quatre olives, que si un ou dur, que si tomàquet i tot, pastat i cuinat, dintre d'una massa que La Cocinera ens va deixar comprar. Pintat amb ou, al forn i... tic, tac, tic, tac... apa-li, ja tenim el matapenes perfecte.
I aquest dilluns en el que l'ansietat em pot i el cor, de tant en tant, es posa como una boja enmig del Paralelo, va bé refugiar-se en l'empanada i pensar que, al cap i a la fi, les coses importants de la vida no estàn entre els tontos i els pocasoltes de torn.
Ja ho sabeu. Quan us toquin molt allò que no sona i no us vingui de gust tocar aquella melodía, aneu directes a preparar un matapenes.
I que els donin per allà on més mal faci.
Coi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada